La LSSI (Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic) s'aplica a aquells serveis de la Societat de la Informació, quan constitueixin una activitat econòmica o lucrativa per al prestador:

• Comerç electrònic
• Contractació en línia
• Informació i publicitat
• Serveis d'intermediació

Els qui presten els serveis poden classificar-se de la següent manera:

• Proveïdors de Serveis d'Intermediació:
  • Empreses que ofereixen connexió a Internet als seus clients (ISP)
  • Els qui presten serveis d'allotjament de dades
  • Servidors d'enllaços
  • Buscadors
• Empreses: Persones jurídiques que realitzen activitats econòmiques mitjançant Internet
• Particulars: Persones físiques que realitzen activitats econòmiques mitjançant Internet

Obligacions i responsabilitats respecte a la llei

Els Proveïdors de Serveis d'Intermediació tenen aquestes obligacions:

• Col.laborar amb els òrgans públics per a l'execució de les resolucions que no poden cumplir-se sense la seva ajuda.
• Informar als seus clients dels diferents medis tècnics que augmenten els nivells de seguretat de la informació (anti-virus, anti-programes espia, filtres de correu); els aplicats per ells mateixos; les eines que existeixen pel filtrat i restricció d'accés a determinats continguts i serveis; i les possibles responsabilitats que els usuaris poden cometre per l'ús d'internet amb fins il.lícits.

I pel que fa a la seva responsabilitat:

• No són responsables dels continguts que transmeten o allotgen o als qui facilitin accés, si no participen en la seva el.laboració.
• Són responsables si coneixen la seva il.licitud i no actuen ràpidament per retirar-los impossibilitar el seu accés

Les Empreses tenen aquestes obligacions:

• D'informació - Han de mostrar en la seva pàgina web la següent informació:
  • La seva denominació social, NIF, domicili i adreça de correu electrònic
  • Les dades d'inscripció registral
  • Codis de conducta a les que es trobin adherides
  • Preus dels productes o serveis que ofereixen, amb indicació dels impostos i despeses d'enviament
  • En aquest cas, dades relatives a la autorització administrativa necessària per a l'exercici de l'activitat: Dades de col.legiació i títol acadèmic de professionals que exerceixen una activitat regulada
• I si també realitzen contractes "on-line" hauran d'afegir la següent informació amb caràcter previ al procés de contractació:
  • Tràmits que han de tenir continuïtat per contractar "on line"
  • Si el document electrònic del contracte s'ha d'arxivar o si serà accessible
  • Medis tècnics per identificar i corregir errors en la introducció de dades
  • Llengua o llengües amb les que es podrà formalitzar el contracte
  • Condicions generals a les que estigui sotmès el contracte

A Espanya la matèria està regulada pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel•lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria.
La propietat intel.lectual és el conjunt de drets que corresponen als autors i d'altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusió ...) respecte de les obres i prestacions fruit de la seva creació.

Al Ministeri d’Educació i Formació Professional li correspon proposar les mesures, normatives o no, per aconseguir la pertinent protecció de la propietat intel.lectual.

Drets sobre la propietat intel.lectual

Pel que fa als drets que conformen la propietat intel.lectual es diferencien els drets morals i drets patrimonials:

• Drets morals: A diferència dels sistemes anglosaxons, la legislació espanyola és clara defensora dels drets morals, reconeguts pels autors i pels artistes intèrprets o executants. Aquests drets són irrenunciables i inalienables, que acompanyen a l'autor o l'artista intèrpret o executant durant tota la seva vida i als seus hereus o drethavents a la mort d'aquests. Entre aquests destaca el dret al reconeixement de la condició d'autor d'obra o del reconeixement del nom de l'artista sobre les seves interpretacions o execucions, i la exigència al respecte de la integritat de l'obra o actuació i la no alteració d'aquestes.
  
• Drets de caràcter patrimonial: distingim entre:
  • Drets relacionats amb l'explotació de l'obra o prestació protegida, i a la vegada es subdivideixen en drets exclusius i en drets de remuneració:
    • Els drets exclusius són els que permeten al seu titular autoritzar o la prohibició dels actes d'explotació de l'obra o la prestació protegida per part de l'usuari, i exigir-li una retribució a canvi de l'autorització que li sigui concedida.
    • Els drets de remuneració, a diferència dels drets exclusius, no faculten al titular a l'autorització o prohibició dels actes d'explotació de la seva obra o la prestació protegida per l'usuari, tot i que si l'obliguen al pagament d'una quantitat dinerària pels actes d'explotació que realitzi, quantitat determinada, sigui per la llei o en el seu defecte per les tarifes generals de les entitats de gestió.
  • 
    Drets compensatoris, com el dret per copia privada compensat pels drets de propietat intel.lectual que no han estat percebuts degut a les reproduccions de les obres o les prestacions protegides per a l'ús exclusivament privat del copista.

Subjectes de propietat intel.lectual

És necessari distingir entre els individus dels drets d'autor, i els individus dels altres drets de propietat intel.lectual(també coneguts com drets afins, connexos o veïns):

• Subjectes dels drets d'autor: Es considera autor a la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica. Són objecte de propietat intel.lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur. La propietat intel.lectual d'una obra literària, artística o científica correspon a l'autor pel sol fet ésser de la seva creació.
  
  La condició d'autor té un caràcter irrenunciable; no es pot transmetre "inter vivos" ni "mortis causa", no s'extingeix amb el pas del temps tampoc entra en el domini públic ni és susceptible de prescripció.
  
• Individus dels altres drets de propietat intel.lectual:
  • Artistes intèrprets o executants. S'entèn com tal a la persona que representi, canti, llegeixi, reciti o interpreti en qualsevol forma una obra. A aquesta figura s'assimila la de director d'escena i orquestra.
  • Productors de fonogrames. Persona natural o jurídica sota qualsevol iniciativa i responsabilitat es realitza per l'execució d'una obra o d'altres sons. primera vegada la fixació exclusivament sonora.
  • Productors de gravacions audiovisuals. Persona natural o jurídica que té la iniciativa i assumeix la responsabilitat de la gravació audiovisual.
  • Entitats de radiodifusió. Persones jurídiques sota la responsabilitat organitzativa i econòmica es difonen emissions o transmissions.
  • Creadors de meres fotografíes. La Persona que realitzi una fotografía o un altra reproducció mitjançant un procediment anàleg a aquesta, quan ni aquesta ni d’altres tinguin caràcter d’obres protegides en el Llibre I de la Llei de Propietat Intel.lectual.
  • Protecció de determinades produccions editorials. Fa referència a les obres inèdites en domini públic i a determinades obres no protegides per les disposicions del Llibre I del TRLPI.

Mecanismes de protecció de la propietat intel.lectual

Per un altre banda, la legislació espanyola ofereix un conjunt de mecanismes de protecció dels drets de propietat intel.lectual, amb la possibilitat d’accedir a accions administratives, accions civils i accions penals. Concretament, la Llei de Propietat Intel.lectual ofereix en el seu Llibre III, Títol I, accions i procediments que a més de plantejar-se en els supòsits d’infracció dels drets exclusius d’explotació, també amparen i comprenen els drets morals, i aquells actes de desconeixement dels drets de remuneració, de la mateixa manera, s’ofereix la protecció tant si els drets esmentats corresponen a l’autor, a un tercer que els adquireix, o als titulars dels drets connexos o afins.

També en el Llibre III es regula, en el seu Títol II, el Registre General de la Propietat Intel.lectual. En el Títol III d’aquest mateix llibre es regulen els símbols o indicacions de la reserva de drets, i en el Títol IV, les Entitats de gestió col.lectiva de drets de la propietat intel.lectual.

• a) Si vostè és autònom o Pime i no té treballadors al seu càrrec, no comparteix centre amb cap altre empresa ni realitza treball com subcontrata a d’altres empreses, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals no li afecta.
  
  
• b) Si no té treballadors al seu càrrec però comparteix centre de treball amb d’altres empreses o està subcontractat per una empresa per realitzar una activitat, de complir amb l’Art. 24 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.
  
  
  • Aquest article està desenvolupat en el RD 171/2004 sobre coordinació d’activitats empresarials.
  
  Això significa que tenim el dret de cooperació en matèria de Prevenció de Riscos Laborals(PRL) i en aquest cas, haurem d’aportar informació dels riscos que les seves activitats o equips afecten als treballadors de les altres empreses amb les que col.laboren.
  
  
• c) Autònoms o Pimes amb treballadors al seu càrrec: En aquest cas SI existeix la necessitat d’implantar la PRL.

L'avaluació de riscos consisteix en la identificació i valoració dels riscos presents en el desenvolupament d'una activitat.

• a) En el cas de no tenir treballadors al seu càrrec: El deure d’informar dels riscos derivats de la seva activitat que poden afectar a d’altres treballadors comporta la necessitat d’identificar els riscos de la seva activitat.
  
  Segons les recomenacions del Grup de Treball de Treballadors Autònoms de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, no impideix que el propi treballador autònom, per sí mateix i amb caràcter voluntari, realitzi l’avaluació de riscos, sempre i quan tingui informació específica en matèria preventiva.
  
  
• b) En el cas de tenir treballadors al seu càrrec:
  
  Té dues maneres de realitzar l’avaluació de Riscos Laborals:
  
  
  • Contractar un Servei de Prevenció Aliè (SPA) per a la seva realització.
  • Realitzar l’avaluació de riscos el mateix autònom o empresari que per això li serà necessària una formació mínima acreditada en matèria de prevenció de riscos laborals(Curs bàsic).

• a) Com Autònom o Empresa sense treballadors al seu càrrec haurà d’informar al coordinador dels riscos laborals que genera la seva activitat durant el desenvolupament en les intal.lacions o centre de treball de l’empresa que l’ha contractat i per això haurà de tenir realitzada una avaluació de riscos de la seva activitat. (En el cas d’un autònom contractat per un altre empresa)
  
  Si s’identifiquen riscos greus s’han d’informar necessàriament per escrit.
  
  
• b) Si té treballadors al seu càrrec, té el deure de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball(riscos laborals).
  
  Les empreses que compten amb representants dels treballadors, la informació que fa referència en aquest apartat serà facilitada per l’empresari als treballadors mitjançant aquests representants; no obstant, haurà d’informar directament a cada treballador dels riscos específics que afecten al seu lloc de treball o funció i les mides de protecció i prevenció aplicables a aquests riscos.
  
  La legislació en prevenció preveu el deure de cooperació en l’aplicació de la normativa preventiva en el cas de que diverses empreses i/o treballadors autònoms produeixin la seva activitat en el mateix lloc de treball.
  
  En aquest deure de cooperació també està el deure d’ informació mútua sobre els riscos específics de l’activitat produïda que puguin afectar als treballadors d’altres empreses o d’altres treballadors autònoms presents en el centre.
  
  

• a) L’obligació no és exigible al treballador autònom o Pime ense treballadors al seu càrrec, tot i que és molt recomenable que es portin a cap reconeixements amb periodicitat perquè coneguin la repercussió que té les condicions del treball en la seva salut.
  
  
• b) En el cas de tenir treballadors al seu càrrec: tenen l’obligació de garantir una vigilància periòdica de l'estat de salut dels seus treballadors en funció dels riscos que es troben presents en el seu lloc de treball.
  
  Aquesta vigilància tan sols podrà dur-se a terme quan el treballador dongui el seu consentiment. D’aquest caràcter voluntari tan sols s’exceptuaràn, previ informe dels representants dels treballadors, els supòsits on la realització dels reconeixements sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, per a la resta de treballadors o per a d’altres persones relacionades amb l’empresa o també quan estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’una perillositat especial.
  
  En tot cas s’haurà d’optar per a la realització d’aquells reconeixements o proves que comportin les mínimes molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.
  
  

• a) Autònoms o Pimes sense treballadors al seu càrrec no tenen el deure de contractar servei de Prevenció aliè.
  
  
• b) En el cas de tenir treballadors al seu càrrec: Ha de gestionar la prevenció de riscos.
  
  Aiximateix, hauràn de tenir en compte les característiques i condicionants específics de cada model:
  
  ASSUMPCIÓ PERSONAL:
  
  
  • Si tenim fins a 10 treballadors contractats, sempre que desenvolupi de forma habitual la seva activitat en el centre de treball.
  • Si tenim fins a 25 treballador contractats, sempre i quan l’empresa disposi d’un únic lloc de treball.
  • Si tenim la formació necessària en prevenció.
  • Si no desenvolupem treballs perillosos, inclosos en l’Annex I del Reglament dels Serveis de Prevenció (com transport de perilloses mercaderies).
  
  
  TREBALLADOR/S DESIGNAT/S:
  
  
  • Si tenim fins a 10 treballador contractats, sempre que desenvolupi de forma habitual la seva activitat en el centre de treball.
  • Si tenim fins a 25 treballadors contractats, sempre i quan la empresa disposi d'un únic lloc de treball.
  • Si no assumim nosaltres la prevenció.
  • Si tenim la formació necessària en prevenció.
  • Si no desenvolupem treballs perillosos, inclosos en l'Annex I del Reglament dels Serveis de Prevenció (com transport de perilloses mercaderies).
  • Seran treballadors de la nostra empresa.
  • Els hi facilitarem els medis per als seus treballs en prevenció.
  
  
  SERVEI DE PREVENCIÓ ALIÈ:
  
  
  • Si tenim més de 10 treballadors contractats.
  • Si desenvolupem treballs perillosos (com transport de perilloses mercaderies).
  
  
  Si no assumim la gestió de les activitats preventives personalment, no designem treballadors, o no desenvolupem totes les activitats de prevenció, s’ha de formalitzar un concert preventiu per escrit amb el servei de prevenció aliè.

Possibilitat d'aplicar i revisar la fiscalitat de l'autònom i pime sobre la base de la llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització i posterior normativa de desenvolupament.

• IVA de caixa: per mitigar els problemes de liquiditat i d’accés al crèdit de les empreses, es crea un règim especial d’IVA fins al moment del cobrament de la factura.
  
  Podran acollir-se a aquest règim els subjectes passius amb un volum d’operacions no superior als dos milions d’euros.
  
  En aquest règim, que serà opcional, la meritació i la consecutiva declaració i l’ingrés de l’IVA repercutit en la majoria de les seves operacions comercials es veu retrassada fins el moment del cobrament, total o parcial, als seus clients.
  
  L’IVA de caixa, al mateix temps, al coordinar la repercusió i la deducció de l’IVA soportat en el moment del cobrament i pagament, contribuirà a reduïr la morositat empresarial.
  
  
• Incentius a la inversió de beneficis: Les empreses amb un volum de negoci inferior a deu milions d’euros poden deduir-se fins a un 10 per 100 dels beneficis obtinguts en el període impositiu que es reinverteixi en l’activitat econòmica.
  
  Serà ja aplicable als beneficis que es generin en períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2013.
  
  
  
• Incentius fiscals a la qualitat del creixement mitjançant la innovació empresarial: Es permet que les deduccions per I+D+i que puguin aplicar-se en un exercici poden recuperar-se també mitjançant un sistema únic de devolucions a Espanya.
  
  Aquest novedós sistema garanteix als empresaris recuperar les seves inversions en I+D+i i innovació.
  
  
  
• Incentius fiscals per a la cesió d’actius intangibles(“PatentBox”): Es modifica el règim fiscal aplicable a les rendes procedents de determinats actius intangibles (per exemple, les patents).
  
  
• Incentius fiscals als “business angels” amb l’objectiu d’afavorir la captació per a empreses, de nova o recent creació, de fons propis procedents de contribuents, s’estableix un nou incentiu fiscal en l’IRPF a favor dels “business angels”, o de les persones interessades en aportar només capital per a l’inici d’una activitat o “capital llavor”: es tracta d’una deducció del 20% en la quota estatal en l’IRPF per la inversió realitzada quan ingresses en una societat. La base màxima de la deducció és de 50.000 euros anuals.
  
  Aiximateix, es fixa l’exempció total de la plusvàlua al sortir de la societat, sempre i quan es reinverteixi en un altre entitat de nova o recent creació.
  

Pel que fa a la llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització s'inclouen també una sèrie de mesures per impulsar la cultura emprenedora i per facilitar l'inici d'activitats empresarials:

• Es crea l’Emprenedor de Responsabilitat Limitada, mitjançant la qual la responsabilitat derivada dels seus deutes empresarials no afectarà al seu habitatge habitual, si el seu valor no supera els 300.000 euros.
  
  
• Es crea la Societat Limitada de Formació Successiva: es permet la creació de societats amb capital inferior a 3.000 euros, amb un règim idèntic que les societats de responsabilitats limitada , llevat de determinades condicions específiques tendents a protegir els interessos de tercers.
  
  
• Punts d’Atenció a l’Emprenedor: finestretes úniques mitjançant les quals es poden realitzar els tràmits per l’inici, exercici i cessament de l’activitat empresarial.
  
  
• Els emprenedors es poden constituir de forma àgil, ja sigui com a empresaris de responsabilitat limitada, o com de forma societària, mitjançant els models simplificats i sistemes telemàtics.
  
  
• Segona oportunitat: acord extrajudicial de pagaments. El procediment és molt flexible i se substància, extrajudicialment, en brevíssims terminis davant un registrador mercantil o un notari, que designarà un professional idoni per portar a bon terme els fins perseguits amb l’acord.
  
  
• Reduccions de la quota del RETA similars a la també coneguda com a tarifa plana, també per a majors de 30 anys: 80%, 50% i 30% en el primer, segon i tercer semestre d’activitat.
  
  
• Cotitzacions socials als emprenadors en situació de pluriactivitat: es redueixen les quotes de la Seguretat Social per a les noves altes. Permeten escollir com a base de cotització entre el 50% i el 75% de la base mínima de cotització durant els primers 18 i 75% en els 18 mesos següents.
  

Pel que fa a la llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització s'inclouen també una sèrie de mesures per impulsar la cultura emprenedora i per facilitar l'inici d'activitats empresarials:

• Es modifica la Llei Concursal referent als acords de refinançament, segons l’experiència adquirida, per regular d’una forma més clara i flexible determinats punts d’aquests acords.
  
  
• Adicionalment, es perfecciona el marc regulador de les cèdules d’internacionalització i es crea un nou instrument, els “bons d’internacionalització”, amb la finalitat d’afegir més flexibilitat a l’emissió de títols que tinguin com a cobertura préstecs vinculats a la internacionalització.
  
  
• A fi de facilitar l’accés al crèdit de les empreses, es reforça el sistema públic d’avals i garanties públiques, establint les bases legals per a una important reestructuració de les societats de garantia recíproca, amb l’objectiu que aquestes puguin desenvolupar , amb una major eficàcia, els serveis d’aval a les pimes.
  
  
• Reducció de càrregues administratives i l’eliminació d'obstacles per l’accés dels emprenedors a la contractació pública.
  

Pel que fa a la llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització s'inclouen també una sèrie de mesures per impulsar la cultura emprenedora i per facilitar l'inici d'activitats empresarials:

• Es reforça el marc institucional de foment a la internacionalització, així també com alguns dels principals instruments financers de suport a la internacionalització, com ja els esmentats bons de internacionalització.
  
  
• Es facilita i agilitza la concessió de permisos de residència, per raons d’interès econòmic, mitjançant un procediment àgil i ràpid, davant una única autoritat.